Primer d’ESO va començar aquest curs tan convuls amb una novetat en una de les seves assignatures (Educació Visual i Plàstica).
El primer treball (que van superar amb encert i en menys temps de l’esperat) va ser convertir la classe en un grup artístic i buscar un nom que els definís. Ells i elles van anar més enllà i van aconseguir inventar-se una paraula: Mussomnis.
Aquest terme tan bell és la unió de dues paraules: Mussol + Somnis.
D’una banda, el mussol, representa l’atenció que tot l’alumnat presta en les classes de visual i plàstica com si fossin un ocell amb uns ulls grans i ben oberts. Per una altra, els somnis simbolitzen les ganes d’aprendre, d’anar més enllà, d’aconseguir allò que es proposen. Però a més conté un component poètic que també els defineix: el silenci.
A través de l’al·literació (un efecte sonor creat per la repetició d’uns mateixos sons, en aquest cas la “S”) aquest nom adverteix que són un grup silenciós, calmat i atent.
Aquesta elecció és el principi de la seva marxa com a grup ja que a partir d’ara s’han fet la promesa de treballar virtuts i qualitats com el suport, la solidaritat entre tots i totes, el sentiment de germanor i la constància.
Tots aquests valors van quedar reflectits en el poema que el professor (també slammer) els va dedicar com a agraïment a aquest principi de curs tan respectuós.
